"Viu, perquè l'avui i la joventut s'acaben..."

M'agradaria haver començat a escriure aquí havent afegit un fragment del film en qüestió, però el món cibernètic ja té això de ser i desaparéixer poc temps més tard.
Es tractava d'un petita seqüència de Goodbye south goodbye de Hou Hsiao Hsien.

No estem davant una gran pel·lícula, sinó que més bé, jo la classificaria com a gran contenidor de possibilitats. No és un terme que utilizi per treure-li més importància o valor, de fet tot el contrari: allò que no acaba de construir al llarg del metratge apunta tot un seguit d'idees, de maneres de fer que més tard el director ha acabat de filar. Plansllargs, rostres, personatges de diverses característiques o personalitats, etc.
No he explicat fins ara de què tracta, perquè de ben segur no és el més important, però es podria sintetizar en la història de diversos personatges que vaguen, fan coses difuses, però que no mostren una mirada "madura", per dir-ho d'alguna manera, vers les relacions, amistats, etc.

aquí us deixo un petit tast. Recomano que no jutgeu l'obra només per aquest fragment ni pel meu comentari, que simplement és la reflexió d'una percepció personal.

http://www.youtube.com/watch?v=PeAERCHUMcA&feature=related

"Je suis là!"

Benvolguts i benvolgudes,

Penjo un curt que em sembla magnífic i una mostra de tot allò que pot fer l'animació... I aprofito per recordar el tema -a classe de guió en vam parlar l'altre dia, i em sembla força important-: es troba l'animació al nivell del cinema, diguemli "convencional"?

Els Òscars nominen enguany Toy Story 3 com a millor pel·lícula d'animació, i millor pel·lícula de l'any. Cal eliminar la catagoria d'animació? Com totes les catagories minoritàries, va ser creada per recolzar "l'excepció" més marginada... Però, visto lo visto, algunes peces d'animació superen el cinema d'imatges reals -reals des del punt de vista més visual-.

Bé, no és un discurs nou ni dic tot el que hi ha per dir, només obro el debat. Si algú té una aportació, objecció o recomanació... Ja ho sabeu, a publicar! I només cal recordar -citant un home que vaig conèixer l'any passat, només així de vista-: ¿Qué es cine?

Espero que us agradi!

SKHIZEIN, de Jeremy Clapin

L'enllaç per veure el curt:
http://http//vimeo.com/11328972

Pàgina web oficial:
http://skhizein.com/

E

DD

PD. La meva primera publicació... no sé si ha quedat gaire en plan "notícia" o què.. ajajaj

Naixement de No sé jugar amb màscares

Fa alguns dies (i potser alguna setmana), la Cristina va proposar fer un bloc on tots poguéssim escriure i comentar les últimes pel·lícules que anem veient, o les que vam veure fa temps i per algun motiu especial volem recuperar. Em va semblar molt bona idea i m'he pres la llibertat de tirar endavant aquest projecte, que és (part) de tots. 

La idea del bloc és crear un espai de i per a nosaltres on tots hi tinguem veu i vot; en què, indiferentment de la persona, tothom pugui afegir el seu gra de sorra i oferir-nos la seva visió, sense més recompensa que aprendre junts, que ja és tota una recompensa. 

Aquí no hi ha professors en el sentit restringit de la paraula: només hi ha petites veritats, sense jerarquies, amb l’ambició de formar un microcosmos compartit, una manera d'entendre el món, i la vida, especialment des del cinema, que és "el nostre". En tot cas, però, mai ens tanquem en el cinema pel cinema, si no que la idea final és, en el fons, fer-nos millors persones, encara que només sigui una mica o molt poc. 

Per tant, m'agradaria dedicar el títol del bloc a un poema de la nostra Maria Àngels Anglada que parla sobre la sinceritat; la sinceritat de la poesia, de l'art, del cinema i, en última instància, de tots nosaltres. Cal recordar, com també diu Godard, que "El principi del cinema és anar a la llum per dirigir-la a la nostra nit”:  

No sé jugar amb màscares

 No sé jugar amb màscares, amics.
 Estimo massa les paraules nostres
 De molts llavis de cendra, crit i flama.
 No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
 D’uns pocs pensaments clars
 Ni bastir-me, en arbres de misteri,
 Nius de somni remots. A la cruïlla
 Dels camins de la nit, la veu ressona:
 Hem escollit, en l’espera de l’alba
 Els dards de la veritat, o un dur silenci.
  
Maria Àngels Anglada






M